PERQUÈ EL RECOMANARIA

Ja l’he recomanat . És el primer que llegeixo de la M. Antònia Oliver i m’ha entusiasmat. Exposa una realitat, que sembla ficció, amb tanta naturalitat que el fa molt atractiu i t’enganxa des del primer moment.

M’agrada com descriu cadascun dels personatges. No amaga res d’ells tant de bo com de no tant. Examinar-los ajuda a entendre maneres d’actuar segons el lloc que ocupem en aquesta societat.

Agraeixo especialment, com a dona, descobrir la Joana E.  M. Antònia has estat valenta en deixar-nos conèixer algunes interioritats que moltes vegades s’amaguen per voler  ser políticament correctes. Gràcies.

M'AGRADA COMENTAR-T'HO

No saps amb quin goig t’ho explico. Recordes les vegades que havíem parlat i decidit que no era possible que jo estudiés? La nostra economia no ho permetia; havíem de viure i...

Però ves per on, circumstàncies que no venen al cas, conèixer la directora/professora de l’Escola de la Dona, pel tema que m’interessava, vaig descobrir la possibilitat de, en petita mesura, complir el meu somni. Vaig apuntar-me a la classe de Literatura-blogs.

D’això ja fa set cursos. Qui ho havia de dir! Als 75 anys participo i gaudeixo d’aquestes classes. Quin descobriment, quins companys, quin goig poder explicar-t’ho. L’esperança sempre hi és, Estàs satisfeta mare?

VIURE

Entrebancs personals dolorosos n’hi ha, i jo no soc una excepció. Perdre la mare i una petita filla en un accident és dur. Molt!  Costa reaccionar, tot són preguntes, per què? No s’accepta, no hi ha resposta, no tens culpa però pagues les conseqüències d’un mal treball.

És pot reaccionar? Si, s’ha de fer.  Per aconseguir-ho cal l’ajut respectuós i comprensiu de les persones que t’estimen, palpar l’obligació vers la família, serenor, fortalesa i per sobre de tot l’escalf de Déu.  És pot tornar a viure.

MOLTES GRÀCIES

Enfocar aquesta reflexió vers una persona concreta, por perdre objectivitat a conseqüència de la meva personal estima, per tant, la dirigeixo a totes aquelles que conec i que vull agrair-los ser: positives, generoses, alegres, acollidores, sempre disposades a mostrar empatia per qui les envolta.  Ras i curt, tota persona que fa la seva feina, sigui quina sigui, amb la màxima dedicació  i dignitat, alhora que està disposada a compartir el seu saber amb qui en te necessitat. Són aquestes persones el meu referent.

ESTIC AVORRIDA

Estic avorrida. Ni tinc ganes de pensar què podria fer;  coses n’hi ha un munt, però raonar-ho  és  un esforç que ara mateix… Està clar que després em sabrà greu. No hauré pogut acabar aquell llibre començat, o escoltar el CD que vaig comprar-me. Si truques a la Maria, podríem anar al cinema o simplement  passejar i parlar. Sé positivament que qualsevol d’aquestes propostes em resultaria satisfactòria, llavors… no serà que no és avorriment el que tinc, sinó un os a l’esquena que em fa gandulejar?