No saps amb quin
goig t’ho explico. Recordes les vegades que havíem parlat i decidit que no era
possible que jo estudiés? La nostra economia no ho permetia; havíem de viure
i...
Però ves per on,
circumstàncies que no venen al cas, conèixer la directora/professora de
l’Escola de la Dona ,
pel tema que m’interessava, vaig descobrir la possibilitat de, en petita
mesura, complir el meu somni. Vaig apuntar-me a la classe de Literatura-blogs.
D’això ja fa set
cursos. Qui ho havia de dir! Als 75 anys participo i gaudeixo d’aquestes
classes. Quin descobriment, quins companys, quin goig poder explicar-t’ho.
L’esperança sempre hi és, Estàs satisfeta mare?
Déu ni do quan t'hi poses! Molt bé les dues entrades últimes. Et felicito de veritat.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina