DESPRÉS D'UN SILENCI...

I després d’un silenci, uns segons de silenci, la corda està allà cargolada. Tanco els ulls i penso en aquells anys que gaudia saltant a corda. El trànsit ens permetia que les que rodaven es posessin a cadascuna de les voreres i tot l’ample del carrer era per saltar. Quan venia un carro paraven i tot seguit continuàvem saltant.  Era el nostre lleure després de l’escola, fins que els pares ens cridaven des del balcó per pujar a sopar.

Aquest record em porta a valorar nostàlgiques vivències irrepetibles.

QUÈ ÉS SER FEMINISTA?

Era jove, no tenia gens clar o potser millor, desconeixia què era “ser feminista”, però sí sabia com una noia, una dona, ha de respondre en moltes ocasions per defensar-se d’actituds exercides pel poder masculí. La necessitat és la millor lliçó.  

Posteriorment vaig conèixer, qui va ser una gran amiga, que em va certificar que la meva actitud, el meu fer, era ni més ni menys el que s’entén com a “feminista”.   

Per tant, totalment d’acord amb l’autora quan diu “moltes dones són feministes encara que no se’n diguin”; jo n’he estat una.

POSTA DE SOL

Com varia la llum quan contemplem una posta de sol! Semblaria que aquesta visió només es percep des d’un paisatge allunyat de ciutat, perquè els edificis ho obstaculitzen.

M’agrada poder contradir aquesta creença, ja que des del lloc de treball, carrer Tarragona, he tingut la sort de poder-ho confirmar.

Les antenes existents tan poc atractives, no han desmerescut  les postes de sol  que en ocasions n’he pogut gaudir. Costa imaginar-ho, però la realitat supera el que aquí pugui explicar. 

Afegeix la llegenda

NO SÉ EL TEMPS EXACTE QUE VA PASSAR

No sé el temps exacte que va passar des que varem sortir de Barcelona fins arribar a Soriguera, (Pallars Sobirà).  Any 1946; era marxar molt lluny. El que m’oferia la finestra del “cotxe de línea”, era nou; tot em sorprenia.

A Pobla de Segur dinàvem.  Continuàvem en un altre cotxe fins a Sort. Allà ens esperava el meu oncle i marxàvem al poble; jo muntada a cavall.

Sortíem a les 7h. de Barcelona i arribàvem al poble al vespre. Ja ho havia oblidat; però al parlar-ne i comparar-ho m’adono que actualment aquest mateix desplaçament  el fem en 4 hores.