Caminar, observar la muntanya sempre sorprèn. Cada setmana ho faig a Collbató. Des de qualsevol punt és una delícia contemplar la “nostra muntanya”, les plantes, les flors, i adonar-me de com canvia segons l’hora, temps...

Avui per exemple quan he mirat l’Ermita de la Salut, hi havia tanta boira que no la veia.  Passa mitja hora; ja està radiant.

Penso: és un reflex de Catalunya. A dies sembla està emboirada però després segur  lluirà amb tot el seu esplendor.