No, no obris els
ulls perquè finalitzarà el somni. N’era molt conscient i així ho recordo.
Somniava
que estava parlant amb la mare, que manteníem una conversa, com sempre,
donant-me el seu parer a fets del dia dia. Evidentment no sempre coincidíem en
cercar la solució, però servia per aprofundir en allò que era el motiu de la
conversa. Finalment obria els ulls, la mare no hi era, feia un temps que ja
ens havia deixat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada