Era jove, no tenia
gens clar o potser millor, desconeixia què era “ser feminista”, però sí sabia
com una noia, una dona, ha de respondre en moltes ocasions per defensar-se d’actituds
exercides pel poder masculí. La necessitat és la millor lliçó.
Posteriorment vaig conèixer,
qui va ser una gran amiga, que em va certificar que la meva actitud, el meu
fer, era ni més ni menys el que s’entén com a “feminista”.
Per tant, totalment d’acord
amb l’autora quan diu “moltes dones són feministes encara que no se’n diguin”;
jo n’he estat una.
Tu sempre has estat molt avançada; una revolucionària, això és el que ets. És broma.
ResponEliminaUna abraçada guapa.