Toca fer dissabte,
m’arremango i començo netejant el balcó; fulles lletges de les plantes, fora. Continuo
a la sala un tocador amb el seu mirall, calaixos amb records familiars; armari
amb mirall que permet visionar-te sencera; una fràgil prestatgeria on hi ha llibres
estimats; cinc cadires i dues butaques. Meravellosa
la claror suau que entra des de fora, caliu que es percep de nit amb el llum
elèctric. Tanco i obro els ulls; veig un canvi absolut, una classe de tall i
confecció. Eren altres temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada