Estic
avorrida. Ni tinc ganes de pensar què podria fer; coses n’hi ha un munt, però raonar-ho és un
esforç que ara mateix… Està clar que després em sabrà greu. No hauré pogut
acabar aquell llibre començat, o escoltar el CD que vaig comprar-me. Si truques
a la Maria ,
podríem anar al cinema o simplement
passejar i parlar. Sé positivament que qualsevol d’aquestes propostes em
resultaria satisfactòria, llavors… no serà que no és avorriment el que tinc,
sinó un os a l’esquena que em fa gandulejar?
Coneixent-te se'm impossible imaginar que siguis capaç de gandulejar.
ResponEliminaUna abraçada